“La gent major vol poder anar al metge i que l’entenguin en mallorquí”

–Com està funcionant l’equip de govern després dels primers mesos de pacte amb el PSOE?

–Els primers mesos va ser una aposta, perquè havíem guanyat i teníem la capacitat de governar. Però després ho penses i dius, tampoc importa anar tan justs. Negociàvem tots els punts als plens i anava bé, però pensant que la legislatura és llarga, millor cercar un acord estable. El tarannà del PSOE era molt col·laboratiu, i ens insistien en entrar a l’equip, i vàrem considerar que seria positiu. Tot el que sigui sumar va bé. 

–I no haver pactat amb el PP s’ha notat amb menys inversions de Govern o del Consell?

–Diria que no ho hem notat, però bé, tal vegada hagués estat millor encara si hi hagués el PP a l’Ajuntament. Hi ha bon enteniment de moment. Per exemple, hem tengut una reunió amb el president del Consell i ara en tendrem amb la consellera de Cultura pels actes del centenari de la independència que estam preparant per l’any que ve.

–Com es vol commemorar aquest centenari?

–Hi ha una comissió ja muntada. Farem unes jornades locals, l’edició d’un o dos llibres d’història, volem senyalitzar els llocs emblemàtics del centenari amb una placa i un codi QR

–I això que amb el club futbol vàreu tornar a dependre de Sineu l’any passat…

–Bé, però enguany ja no, va ser la temporada passada i, la veritat, no va fer molta gràcia per aquí, a Lloret. Però bé, a vegades és complicat fer equip. Sineu tenia un equip a Preferent i els seus juvenils que pujaven eren un poc verds i es va considerar interessant col·laborar amb el Lloret i que venguessin aquí. Però enguany ja no, han fet el seu equip a segona.

–Va tocar l’orgull llorità…

–Sí, ara que el futbol torna estar separat ja podem dir que tornam ser totalment independents de Sineu.

–El problema de l’aigua també afecta Lloret i fa anys que se’n parla.

–És un tema global del Pla. De manca d’aigua no tenim problemes, però de contaminació per nitrats anam sempre molt just. Hi hauria la possibilitat d’una planta desnitrificadora, però el consum enèrgetic és brutal, i un rebuig d’aigua sobrant també brutal. Amb la mancomunitat del Pla es demana un milió d’euros per un gran projecte de connexions de la xarxa que ve de sa Marineta. 

–Lloret tendrà normes subsidiàries?

–Aquí hi ha tema. Ens reunim els tres partits de Lloret, perquè entenem que avui hi som nosaltres, però d’aquí uns anys n’hi pot haver algú altre. Trobar-se sense normes subsidiàries és un problema molt greu. Pensa que funcionam amb la llei de sòl urbà de 1981, mai hem tengut normes. Crec que sense normes només quedam a Mallorca, Lloret, Ariany i Estellencs. El meu compromís és aquests quatre anys treure endavant les normes. 

–Tenir el convent buit deu ser un poc frustrant, no?

–Va quedar rebutjat fer-ho parador i ara ho tenim obert a ofertes, però també és cert que no feim una cerca activa. Trobam que és important que el tenim reformat, i ja és molt. El darrer contacte que tenim de gent interessada era per fer un parc museístic mesclant art i restauració, i d’això fa mig any i no han tornat dir res.

–Hi ha queixes dels usuaris del centre de salut. S’han millorat els horaris?

–Des de la pandèmia no va massa bé. S’han restablert els horaris, però hem perdut el metge titular i funcionam amb substituts. I, clar, a pobles petits com el nostre la gent necessita un poc de confiança, i si hi vas tres vegades i trobes tres persones diferents no la tenen. Tema idioma també és molt important, sobretot la gent major vol poder anar al metge i que l’entenguin en mallorquí. 

–La seva feina era de marger, no ho enyora ara que ha de fer tant de despatx?

–Més que la feina, que és feixuga, el que enyor és estar per la Serra, a l’aire lliure. Ara ho intent compensar fent esport i sortides pel meu compte.

–Ja té clar si es tornarà presentar?

–Tenc clar que no. Vuit anys de regidor i ara quatre de batle, don per complert el meu pas per la política. Vaig acceptar en el darrer moment perquè sinó no hi havia llista. Primer em vaig oferir per quedar de regidor per ajudar, i fer de pont amb la gent nova, però al final vaig haver de ser jo. Però estic tranquil,  tenim gent jove, molt preparada i vàlida.