Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Entrevista

“La gent té uns drets lingüístics i si vol els documents en català la llei els protegeix”

Maria Josep Cànaves, notària i membre de la plataforma ‘Justícia també en català’

El passat mes de desembre l’Obra Cultural Balear, dins el marc dels Premis 31 de Desembre, li va concedir el premi Bartomeu Oliver com a reconeixement a la tasca feta en favor de la llengua i la cultura pròpies i en especial per la seva feina de recuperació de la llengua catalana en un àmbit, com el dret, que s’ha caracteritzat per la resistència a la normalitat de la llengua.

– Maria Josep, enhorabona per haver rebut el premi Bartomeu Oliver. Què significa per a vostè?

– Un reconeixement a una tasca de molts d’anys. A una feina feta. Una tasca a vegades amb molts d’obstacles…

– Per què es decidí a estudiar dret i posteriorment a preparar notaries?

– Quan vaig acabar batxillerat no tenia molt clar què volia fer, m’agradaven moltes coses, tant de ciències com de lletres. Finalment em vaig decantar per estudiar dret perquè eren uns estudis comodí, amb ells tenia moltes opcions. En començar a estudiar el que tenia més clar és que la part que més m’agradava era la del dret civil, el dret privat, i una notaria té molta relació amb aquest dret.

– Com foren els seus inicis com a notària? 

– Vaig començar a Xerta, un poble vora Tortosa, al Baix Ebre, l’any 90. Era un poble que havia arribat a tenir tres o quatre mil habitants però en aquells moments en tenia uns 1300. Feia tretze anys que no tenia notari i per tant no hi havia empleats ni plantilla. Vàrem començar dues persones i hi vàrem estar pràcticament dos anys. He de dir que ens tractaren molt bé i em va anar molt bé. Dúiem també alguns pobles dels voltants, on anava un dia per setmana, i la gent estava molt agraïda. De fet, quan me’n vaig anar vaig tenir el reconeixement de molta gent. D’allà ja vaig venir a Santa Maria del Camí. Els primers anys, especialment per com em vaig trobar la notaria, varen ser molt difícils però amb molta feina i gràcies a certes persones que em varen ajudar molt ara ja hi duc trenta anys!

– La Notaria de Santa Maria té fama de fer bona feina i, a més, en català. I això suposa un doble mèrit. Supòs que prendre la decisió envers la llengua d’aquesta terra dins el vostre món degué ser molt meditada…

– Efectivament. Hem fet molta feina i pens que l’hem feta bé, o això hem procurat! En català n’hem feta molta! Quan me’n vaig anar de Catalunya vaig parlar amb en Lluís Jou, que posteriorment va ser Director General de Política Lingüística de la Generalitat i que era en aquell moment notari i secretari de la Junta del Col·legi Notarial de Catalunya i em va aconsellar. Em va dir, per exemple, que valia més que si podia fer la feina en català, encara que fos amb incorreccions, que la hi fes. Ja vaig partir d’allà. A Catalunya la conscienciació en aquest sentit era molt bona, quan demanava als clients i a les entitats i empreses per redactar les escriptures en català tot d’una em deien que sí. En arribar aquí sí que vaig tenir més problemes. Una persona que em va ajudar molt va ser en Joan Vidal, registrador mercantil, que em va donar molt de suport, com en Salvador Balle, notari de Palma, que també feia alguna cosa en català. Vaig tenir alguns xocs frontals amb certs Registradors de la Propietat, fins i tot n’hi havia que em deien que ho podia fer en anglès o en alemany però que en català no! Jo l’únic que volia i vull és normalitzar la situació. Que qui vulgui els documents redactats en català els pugui tenir, ja que hi té dret. He de dir que actualment no hi ha aquelles topades que vaig haver de patir per l’ús del català, ara no són tan evidents i si n’hi ha són més dissimulades.

– Com està el català dins l’àmbit notarial a Mallorca? Hi ha algun canvi de quan començàreu a ara?

– Sí, es nota un cert canvi. Quan vaig començar no hi havia ningú, llevat d’en Salvador Balle i per ventura qualcú més, o eren casos molt puntuals. En aquests anys jo vaig preparar gent que estudiava notaries i ja estaven més conscienciats i ara poden fer i fan escriptures en català si la gent tria aquesta opció. El Col·legi Notarial s’ha adherit a la campanya “La Justícia, també en català” i esper que, amb el temps, la situació es normalitzi.

– Sembla que l’ús del català es troba en retrocés dins la societat. Què es pot fer per millorar-ne l’estat en l’àmbit de la seva feina?

– La feina és la de conscienciar la gent que té uns drets lingüístics, que si vol els documents en català la llei els protegeix. Quan a la gent li dones l’opció, perquè és el que diu la llei, encara ara inicialment algú se sorprèn però després tria. No tothom sap que es pot triar. Hi ha molta gent que pensa que només es pot fer en castellà, per ventura perquè al Registre de la Propietat el document s’haurà d’inscriure en castellà, encara que estigui redactat en català. Alguns registradors han estat més sensibles que d’altres, en aquest tema, o més receptius i ara quasi no hi ha problemes amb ells en aquest tema i n’hi ha que miren de fer el poc que poden en català. Tanmateix, a la base hi ha l’exigència de la gent, que vol dir conèixer els seus drets i exercir-los.

– Quan vàreu rebre el premi Bartomeu Oliver féreu menció a la campanya ‘La Justícia, també en català’. Què ens podeu dir? Hi teniu alguna implicació? 

– Som la representant del Col·legi Notarial. Hi participen el Tribunal Superior de Justícia de Balears, al president del qual s’ha d’agrair l’impuls i l’empenta inicial, la Direcció General de Política Lingüística, l’Obra Cultural Balear i diversos col·legis professionals com els dels advocats, els procuradors, els registradors, els graduats socials… És una llàstima, però, que no s’hi hagi adherit la Facultat de Dret, formadora dels futurs professionals en aquest àmbit.

– Ja per acabar, Maria Josep, què n’opinau de la desaparició dels jutjats de pau als pobles?

– És un fet que afecta les notaries ja que tenim temes relacionats amb els registres civils que fins ara duien els jutjats de pau, en segons quins pobles, i que resolien generalment d’una manera àgil, eficaç i propera. Des de la seva desaparició sé de companys que han tengut problemes. Ara tot ha passat als registres civils d’Inca, Manacor i Palma i això ha fet que s’hagin demorat o paralitzat, en segons quins casos, certes inscripcions, pot ser per manca de personal o potser perquè encara no està acabat tot el procés d’informatització, o per excés de treball per haver hagut d’assumir la feina que tenien fins ara i la dels jutjats de pau que depenien d’ells… 

Crec que, sense cap dubte, els jutjats de pau als pobles petits s’haurien hagut de conservar. S’estan potenciant les gestions telemàtiques, en tots els àmbits de la vida diària, i ja va bé que en alguns casos sigui així però en segons quins casos s’hauria pogut fer que coexistissin aquests jutjats i els tràmits telemàtics. Eliminar els jutjats de pau, que eren ràpids i propers a la gent, és una manera més de deshumanitzar l’administració. Veurem com evoluciona tot plegat.

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'