Glòria de Castro (Caldes de Montbui 1974), ha esdevingut l’escriptora reval·lació aquest passat sant Jordi a Catalunya, fins el punt que el proper dia 30 de juny opta al ‘premi llibreter’. Resideix a Llubí, des d’on diu “ha estat possible tirar endavant el llibre. Arribar aquí em va permetre posar distància amb el passat i el que havia escrit, que era molt fosc. Aquí hi he pogut posar l’humor i la crítica sarcàstica que al final té l’obra”. Aquesta és en català i castellà per a dues editorials- Periscopi i Lumen- “en català l’humor és més dinàmic i en castellà més poètic”, destaca l’autora.
-Com neix ‘L’instant abans de l’impacte’?
– Neix com un dietari sense voluntat literària. He exercit la meva carrera com a redactora i publicista a una gran multinacional de comunicació a Madrid. Treballava en les campanyes de grans marques comercials de refresc, entitats bancàries i campanyes de grups polítics. Viatges, fas feina amb grans equips i t’hi engresques. Aleshores estava molt ben valorada a l’empresa i tenia una carrera ascendent. Però quan treballes a fons descobreixes lo poc honestes que són les grans empreses.
-I aleshores…
-Tenia 34 anys i et planteges que vols ser mare, ja que l’edat fertil es va escurçant. Un cop embarassada i amb els fills, la carrera professional ja no és el mateix. Continues fent jornades de 12 hores, caps de setmanes … com si sempre haguèssis de demostrar la teva valua. A més d’estar amb els fills.Fins que dius prou i vaig optar per treballar a una agència més tranquil·la.
– I les coses van canviar?
– Treballava per una empresa de telefonia francesa. D’un principi amb més tranquil·litat i amb el mateix rendiment, però un cop vaig demanar a l’agència una reducció de jornada et venen a dir millor que marxis i ho fan llevan-te feina i clients, fent-te mobbing. Et sens culpable de tot, de no ser capaç, de no rendir…Aleshores cada dia escrivia una espècie de dietari on expresava com em sentia.
“Se’ns ha enganat amb la cultura de l’esforç, no ens compensa l’èxit professional si ens veim sobrepassades i esteim esgotades!”
-Quan sorgeix la idea de fer el llibre?
-Deix la feina i amb el meu marit decidim marxar de Madrid. Ell cercava un espai que fos un magatzem per dur a terme la idea del seu propi restaurant i sorgeix l’oferta que cercava a Llubí, on monta el restaurant Brut. Primer venim cap a Mallorca i ens instal·lam momentanèament a Alaró i al cap de poc ja fitxam la residència a Llubí. Aquí assolesc la tranquil·litat emocional. No sabia com dir a la mare que rentant plats al restaurant era feliç! La tranquil·litat del poble, el poder caminar per vora de casa, la comunitat, me va permetre posar distància amb el passat. Veus com la vida somiada no pot ser, o sí! Se’ns ha enganat amb la cultura de l’esforç, no ens compensa la vida de l’èxit professional, si ens veim sobrepassades de feina, la casa i fills, esteim esgotades!
– Quin fou ‘l’instant abans de l’impacte’ que li féu convertir el dietari en llibre?
– Quan revises el dietari veus que el que has plasmat ho has fet des de la veritat. I investigant com és que a l’empresa de telefonia francesa per la qual treballava hi havia hagut més de 25 suïcidis de treballadors al lloc de feina, veus com és una cosa sistèmica de maltractament als treballadors.
-Això mateix li passà a vostè?
– ‘L’instant abans de l’impacte’ és la història d’una caiguda, de fet comença amb una cita d’Alicia al país de les Meravelles. És la història d’una dona amb la crisi dels 40, que està a dalt professionalment i amb la parella, però comença una caiguda. Amb la crisi hi ha una acumulació de mala llet.
– Aquesta es reflecteix a l’obra?
– La protagonista vol fer una venjança a les grans empreses i, cada dia negarà una cosa o producte de la compra. I ho fa amb humor i crítica sarcàstica. És una venjança contra el sistema capitalista. És una història novel·lada tràgica, però vitalista.
-Una novel·la que va per la segona edició amb tant sols 3 mesos?
– Bé, ha costat 5 anys poder-la publicar. No hi havia cap editorial que s’interessàs, fins que la vaig presentar a diferents premis literaris i, al Premi de narrativa de Pollença vaig coincidir amb Manuel Baixaulí que li va agradar per l’humor que tenia l’obra. Era crítica però amb gràcia. Vam començar a treballar-hi refent l’estructura sense perdre el fil narratiu. I li vam canviar el títol. Originariament era ‘No compro res’, però era poc literari i poc romàntic!
– És un libre per dones?
– Podria semblar que sí, però són molts els homes que l’han llegit i m’envien cartes o per instagram em diuen com els ha tocat profundament. Els homes també tenen crisis. El llibre és una crítica al món laboral i molt homes manifesten estar desencantats amb la seva feina.
– Quines són les properes fites amb ‘l’instant abans de l’impacte’?
– Seguim amb presentacions a la fira del Llibre de Palma i a l’estiu a la Junquera. He passat per les llibreries Rata Corner i Espirafocs. A Llubí he deixat un llibre a la biblioteca pels veïns, ja que sóc assidua d’aquest servei. De moment no m’han arribat comentaris al poble.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió