L’any passat, quan s’acostaven les festes de Sant Feliu les pàgines d’aquesta revista van recordar que eren les dones que a Llubí aixecaven el poble. Tot fent referència a l’activitat comercial i de serveis que aquestes duen a terme als diferents negocis del casc urbà.
Enguany, hem posat la mirada en el foravila i les persones que hi treballen i en viuen. I, dins un món ple de queixes i pesimismes per les dificultats que suposa tirar endavant qualsevol projecte econòmic, descobrim com set homes joves han optat per ser pagesos dins unes terres primes, amb finques molt petites i difícils de treballar mecànicament. Però, uns per les ganes i altres per les circunstàncies de la vida, han decidit treballar i viure del que els dona la terra mare.
Miquel Planes ‘Bo’, Joan Jaume ‘de can Llarg’ i Miquel Llompart ‘ de Tirasset’, encapçalen la vetarania quan ja entren a la cinquentena d’anys o els encalcen. Mentre, seguint les seves passes, hi ha Joan Perelló Gelabert ‘Forner’, amb 28 anys, Jaume Ramis amb 30 anys, Miquel Nadal Vidal amb 25 anys i Joan Torrens ‘de Son Bernat’ que acaba de traspassar els 35 anys. Cada un d’ells té una història diferent, malgrat la finalitat sigui la mateixa “viure del camp”, diuen.
“Jo estava loco pels animals. Sempre m’han agradat les ovelles, les truges, porcelles… i com que a casa no en teniem anava a ca els meus amics a veure’ls. A 14 anys vaig dir a mon pare que volia ser pagès i a 18 me vaig fer jove agricultor”, explica Joan Perelló, que com a contraposició a l’activitat agrícola, participa de l’explotació del pub del poble ja que, diu, “em permet desconnectar”.
Joan ‘Forner’, es va fer jove agricultor i “vaig començar de zero. Sols tenia les finques de la padrina, que al terme de Llubí són finques de poca extensió, el que dificulta la feina”. Per inscriure’s com a jove agricultor i declarar les finques dins la PAC- Política Agrària Comuna- li van atorgar 40.000 euros. “Van ser d’ajut, però van arribar tres anys després que fos jove agricultor i solicitàs l’ajuda. Ja havia fet molta inversió i va ser complicat començar de zero”. A 18 anys, explica, va fer un prèstec per comprar un tractor.
Aquest va ser el començament. “Jo no tenia finques pròpies i vaig començar a llogar-ne, ja que havíem de sembrar per a poder alimentar els animals, ja que la rendibilitat de les terres i de l’activitat agrícola al poble és la ramaderia”.
Actualment en Joan té 120 ovelles, 80 truges i fa uns 150 matancers a l’any. Explota finques de Llubí, Muro, Sineu, Maria i Inca, on sembra cereals per a alimentar tota la guarda d’animals. Els lloguers, explica, els paga amb espícies. “Una porcella per Nadal o Sant Feliu. Un mè per Pasqua”. Clou dient que de la pagesia “s’hi pot viure” i matisa, “s’hi t’agrada i no mires les hores que hi dediques”.
Jaume Ramis ‘Vicari’, té 30 anys i a la pregunta de per què és pagès respòn clar i llampant; “M’agradava manar trastos que tenguessin rodes grosses”. No debades se’l pot veure pel poble amb un tractor de gran volada. Ell diu que no tant! “és grosset, 200 cavalls i uns 3 metres d’altària”, especifica.
En Jaume també va començar de zero dins el món de la pagesia quan tenia 18 anys, el 2013. “Els padrins tenien una vaqueria, però quan jo em vaig donar d’alta com a jove agricultor ja no era vigent”. Com en Joan, va començar a cercar finques per a conrar cereals i poder tenir menjar pels animals que cria i ven. Ara té declarades 168 finques que ocupen unes 120 hectàrees de terrenys entre Llubí i els termes veïns de Santa Margalida, Maria, Inca i Sineu.
“Ara tenc més varietat de cultius ja que feim cereals, olives i vinya. Els cereals és el més important ja que ens garantitzen el menjar pels animals; 100 porcs negres d’engreix, 30 truges negres i altres 20 de blanques, a més de 200 ovelles”.
Jaume Vicari, també va tenir un ajut de la PAC de 40.000 euros per enllestir l’activitat i ara ha rebut un altre ajut del 65% del cost total d’una nau agrícola que ha construit per tenir el magatzem de gra, el molí per moldre i també la maquinària. La feina li agrada, però reivindica “poder fer venda directa dels animals que criam, com fan a França, sense haver d’anar a l’escorxador, sinó garantint la producció i venda directa del pagès”.
Joan Torrens, de Son Bernat és la quarta generació que gestiona la vaqueria de son Bernat. Joan té 35 anys i just enguany ha acabat un curs de formació Mollerusa de Ramaderia i assistència i sanitat animal. “Per tenir cura de les vaques no necessitava cap formació, ja que des de petit he conviscut amb elles, però després d’assolir una plaça d’infermer a l’Hospital d’Inca, vaig demanar una excedència per adquirir més coneixements dins el món ramader i del camp”. Aquest darrer curs l’ha agafat amb la crisi lletera i el tancament d’Agama. Ho ha viscut amb molta tensió des de fora fent costat al seu pare i posant la mirada en el futur. “Esperam que ara s’hagi trobat una sortida al sector amb la compra de la producció de la llet de 7 vaqueries per part de l’empresa Grimalt. Ells en faran formatge, en venen a València i també en proporcionaran a Hiper Centro i crec que tenen demanda d’una empresa de fer gelats. A més del formatge i altres derivats que incorporaran. I la venda de llet fresca pastaureitzada al sector de la restauració i hosteleria”. Ambtot Joan està més animat per assumir el relleu generacional del seu pare al front d’una vaqueria que cada dia extreu 2500 litres de llet, amb unes 70 vaques de munyir i altres 80 de cria i recria.
Joan recull el fruit i esforç familiar per situar la vaqueria de Son Bernat entre les punteres de l’illa pel que fa al benestar animal, professionalització i inversió en modernitzar les instal·lacions per fer-les més rendibles i adaptades als nous temps amb menys mà d’obra.
Miquel Nadal Vidal, és el pagès més jove de tots. Té 25 anys i una bona formació, encara que reconeix que l’interès per la pagesia li ve d’anar amb el seu padrí a foravila, l’amo Nadal Xiroia. Ha cursat el grau mitjà i superior de jardineria, paissatgisme i medi rural. A més aquests dies ha anat a Castella-Lleó a completar un curs del qual fou becat el mes de febrer. “Ha estat molt productiu-explica-.Era un curs pràctic sobre la utilització de mapes de rendiment, abonament automàtic i tecnologia punta a l’hora de llaurar, fertilitzar tirar adobs… A Mallorca amb això anam 20 anys enrere”. Així i tot, Miquel pensa que aquestes innovacions han d’arribar. Ell es fa càrrec d’unes 100 hectàrees de terreny, encara que el seu fort és la ramaderia amb un centenar d’ovelles i 230 porcs negres mallorquíns i unes 30 mares reproductores. “La venda dels porcs la tenc garantida a dues fàbriques d’embotits, el Zagal de Felanitx i Sa Caldera de Sant Joan”.
El conreu de finques és per l’autoconsum dels seus animals. I matiza el fet que les terres del Pla, com les de Llubí, “sempre tenim menys punts que les de Pollença, que és zona protegida i noltros no! A l’hora d’obtenir punts per les subvencions sempre ens en resten!”. Malgrat tot, ell també es va inscriure com a jove agricultor el 2021 rebent l’ajuda dels 40.000 euros per seguir dins el món agrícola i ramader.
Amb més veterania hi ha Miquel Llompart Vanrell, Tirasset. Ell té 57 anys. “Ja estic per retirar”, diu. Però segueix les passes de son pare, l’amo Miquel de Tirasset. “Quan mon pare es va retirar vaig agafa les seves finques i altres com son Bordils i Corbera, o sa Casa Rotja que altres havien deixat”. En Miquel, igual que la resta es dedica al cultiu de terres per obtenir menjar per les 250 ovelles que té, a més de dues egües. “També colliem les garroves, però enguany diuen que van a 0,30 cèntims i en pagam 0,20 als collitors, a més de l’assegurança i anar-los a cercar al tren, no ens surt a compte”, aclareix Tirasset.
Joan Jaume de can Llarg i Miquel Planes ‘Bo’, tenen 46 i 48 anys respectivament, ells també tenen arrels pageses. En Joan explica com els seus pares empre van tenir animals i una vaqueria i ell es va criar dins aquest àmbient pagès. “L’any 2000 vaig fer un curs per a ser jove agricultor i llavors me van donar 15.000 euros a fons perdut per començar l’activitat, i així vaig poder complementar el que tenia dels pares. Ells ja havien abandonat la quota lletera el 2001, ja no sortia a compta”. Ara, explica, té 4 vaques i 1 bou per fer qualque vadell per menjar a casa.
L’activitat agrícola és semblat a la resta de pagesos professionals del poble que davant el minifundi i grans zones d’alzinar, també opta per a conrar finques d’altri. “Necessitam terres per a poder fer menjar per alimentar 500 porcs creuats i negres que venen a particulars per fer matances i també a empreses que fan embotits aquí a Mallorca”. A més, explica que té unes 800 ovelles que cada any crien uns 1000 mens. “Com que negociam preus tancats dels porcs i el mè també va bé de preu ens defensam”, diu. Mentre el que li apura és “tenir el semàfor en groc o vermell”. La frase pot semblar irònica o una…. Però no. És ben real, i ho explica. “Les finques que declaram que sembram de cada cultiu tenim el satèlit que les observa i si en qualque moment no veu clar el cultiu, ens avisen per l’aplicació de control que estam inscrits, i ens diu que li enviem fotos perquè ho pugui comprovar. Si no les feim a l’aplicació ens surt un semàfor que de groc passar a vermell avisant-nos de la possibilitat d’infracció i ens reclama verificar els cultius i les finques”.
Miquel ‘Bo’, arriba a la pagesia després de fer feina a la granja de porcs que tenia el seu pare, Biel Bo. “Quan vam deixar la granja vaig fer de marger i després de picapedrer, però quan va morir el meu sogre, vaig haver de triar i vaig optar pel camp”. El seu sogre l’amo Miquel de son Bessó era pagès, amb finques i també maquinària i animals.
El 2010, abans de complir els 40 anys, es va inscriure com a jove pagès, amb el corresponent ajut de 40.000 euros per tal d’envestir la nova etapa professional. “Nosaltres no teniem finques suficients per treure rendabilitat a la feina”, diu. El lloguer l’ha duit a conrar unes 190 quarterades de terreny entre Llubí, Maria, Sineu, Inca. Té 195 ovelles que li proporcionen anualment uns 200 mens, unes 20 truges que li fan unes 300 porcelles i també cria uns 20 matencers a l’any. “A més de fer jornals de tractor per llaurar finques d’altri i també recol·lectar, per nosaltres vam comprar una cosetxadora a mitges amb en Lluc de sa Verdera i feim el que és nostre i altres jornals”.
L’anyada d’enguany de cereals (ordi, civada, favó) ha estat bona, diu Miquel. “Hi ha hagut més quilos i més bona producció, encara que el preu és molt baix, diuen de 0,17 cèntims”.
Ell, com la resta, la sembra la destina a alimentar el bestiar, que és, diu, d’on treu el rendiment a la tasca agrícola i ramadera. “Amb la venda i també amb ajuts europeus per les ovelles i altres de la Conselleria de 100 euros per ovella jove que deixis per refer les guardes després de la mortandant que va provocar la llengua blava”, matisa.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió