Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Afers i gent

Canvis en la festa des de la Unió Agrícola Murense

L’investigador i estudiós Damià Payeras presenta la segona conferència entorn de la festa antoniana al poble i fa un repàs de l’evolució d’aquesta amb nous elements

Damià Payeras ha duit a terme la segona conferència, d’un cicle de tres, que es van encetar l’any passat i es clourà l’any vinent, entorn de la devoció i festa de sant Antoni a Muro. Payeras és un estudiós i gran coneixedor de la festa antoniana i dels costums i evolució que aquesta ha experimentat, fruit de la seva investigació i també de la captació de fonts orals. 

Payeras apunta que el s. XVIII ja hi ha constància que es feien beneïdes per Sant Antoni. I el 1838 ja hi ha una obreria de sant Antoni. “Aquesta és molt important. Sant Antoni era un sant ric per la seva devoció i sempre va fer molts de doblers. Així l’Obreria era potent i ajudava a fer millores a l’església”. Però amb el pas del temps els anys 70 l’obreria desapareix; “darrerament els obrers sols aguantaven la bacina el dia del Sant”.  

Pel que fa a la festa antoniana aquesta es remunta als anys 30 del segle passat de la mà de la  Unió Agrícola Murense. “Aquesta societat es va fundar el 1914 i els anys 30 va començar a col·laborar amb la festa antoniana, fins que va acabar per assumir-la”. La Unió Agrícola Murense tenia una especial devoció per sant Antoni, fins al punt que el 1948 va adquirir una imatge del sant i el va convertir en el seu patró. “La societat aglutinava bàsicament titulars de bísties, que les tenien assegurades davant qualsevol accident o mort de l’animal. El 1934 tenia 504 socis i 494 bísties assegurades. Cal tenir present que els animals eren la garantia per poder treballar la terra. Amb l’arribada de la mecanització del camp i els tractors la societat va anar mancabant. Fins l’arribada dels ajuntaments democràtics que van començar a agafar el protagonisme de la festa antoniana i la Unió Agrícola va passar a ser col·laboradora en lloc d’organitzadora”. Així i tot, destaca que el primer premi per les carrosses el va instaurar el 1948 la Unió Agrícola Murense. 

Payeras recull al seu llibre ‘Festes i balls populars a Muro’, diferents imatges de les beneïdes que organitzava la Unió Agrícola Murense. També  narra com els primers anys sols hi havia bísties a les beneïdes i com aquestes es feien al carrer Major; “les bísties i cavalls partien de la plaça de sant Martí cap al carrer Major i, segons relataven, eren unes corregudes. I és de destacar com les cròniques d’aleshores sempre feien especial esment a senyalar que a les beneïdes ‘no hubo que lamentar ninguna desgracia’

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

El 1980 l’ajuntament assumeix l’organització de les festes de sant Antoni i fa un reglament per les carrosses, diferenciant les de tema agrícola i les de tema lliure. El 1992, sent regidor de Cultura Payeras, es canvia el reglament i la divisió es fa entre carrosses tradicionals, amb un contingut més ampli, i de tema lliure. “L’entrada dels ajuntaments democràrtics també feu que aquests prenguessin part en la revetla, ja que es van asfaltar carrers i l’ajuntament ja portava l’arena pels foguerons”. 

Els canvis en larevetla de sant Antoni a Muro van “des dels foguerons particulars on es llogaven colles de xeremiers i músics de la banda per animar la vetlada”, fins que aquesta canvia amb l’interès municipal d’atreure la gent a la plaça. Els anys 90 la revetla a Muro convidava a fer festa a tres indrets diferents, davant la Tercera Edat, amb una orquestra; a la Plaça de Sant Martí amb grups de música juvenil i davant l’Ajuntament amb música popular. L’any 2000 l’ajuntament opta per regalar una ximbomba a cada fogueró per potenciar la recuperació d’aquests i les tonades tradicionals. 

Els canvis en la revetla es van intensificar amb l’aparició de nous dimonis el 2005,els dimonis  dels Tres Tombs, explica Payeras i després amb els Dimonis de sa Pedrera. 

L’historiador recorda que a Muro sempre hi va haver dos dimonis, “de la Unió Agrícola i els guardaven les monges, on els homes que els portaven anaven al convent a vestir-se. Eren uns dimonis ferests, amb careta, coa i també ales. Sortien a les beneïdes per posar ordre entre el públic i ja n’hi ha constància el 1964. Posteriorment es van fer 4 dimonis tradicionals, 2 de Pere Pujol i 2 de Jaume Figuera de son Servera

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

Antònia Coll
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Afers i gent

Un projecte d’autoocupació mitjançant el Carnet Jove ha servit per donar empenta a la nova empresa avícola que gestiona el jove de 24 anys Joan...

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Calendari Mallorquí

El 'parenòstic' començarà a distribuir-se aquestes setmanes als punts de venda habituals

Aparador

Gabriel Bibiloni Si per Nadal fan festa els Nadals, per Pasqua haurien de fer-ne els Pasquals (Pasqual vol dir ‘nascut per Pasqua’), però com...

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Afers i gent

Enguany fa 30 anys que l’apotecari pobler Antoni Torrens va portar per primera vegada el Sant Antoni de Sa Pobla al barri de Gràcia, el darrer...