Damià Payeras ha duit a terme la segona conferència, d’un cicle de tres, que es van encetar l’any passat i es clourà l’any vinent, entorn de la devoció i festa de sant Antoni a Muro. Payeras és un estudiós i gran coneixedor de la festa antoniana i dels costums i evolució que aquesta ha experimentat, fruit de la seva investigació i també de la captació de fonts orals.
Payeras apunta que el s. XVIII ja hi ha constància que es feien beneïdes per Sant Antoni. I el 1838 ja hi ha una obreria de sant Antoni. “Aquesta és molt important. Sant Antoni era un sant ric per la seva devoció i sempre va fer molts de doblers. Així l’Obreria era potent i ajudava a fer millores a l’església”. Però amb el pas del temps els anys 70 l’obreria desapareix; “darrerament els obrers sols aguantaven la bacina el dia del Sant”.
Pel que fa a la festa antoniana aquesta es remunta als anys 30 del segle passat de la mà de la Unió Agrícola Murense. “Aquesta societat es va fundar el 1914 i els anys 30 va començar a col·laborar amb la festa antoniana, fins que va acabar per assumir-la”. La Unió Agrícola Murense tenia una especial devoció per sant Antoni, fins al punt que el 1948 va adquirir una imatge del sant i el va convertir en el seu patró. “La societat aglutinava bàsicament titulars de bísties, que les tenien assegurades davant qualsevol accident o mort de l’animal. El 1934 tenia 504 socis i 494 bísties assegurades. Cal tenir present que els animals eren la garantia per poder treballar la terra. Amb l’arribada de la mecanització del camp i els tractors la societat va anar mancabant. Fins l’arribada dels ajuntaments democràtics que van començar a agafar el protagonisme de la festa antoniana i la Unió Agrícola va passar a ser col·laboradora en lloc d’organitzadora”. Així i tot, destaca que el primer premi per les carrosses el va instaurar el 1948 la Unió Agrícola Murense.
Payeras recull al seu llibre ‘Festes i balls populars a Muro’, diferents imatges de les beneïdes que organitzava la Unió Agrícola Murense. També narra com els primers anys sols hi havia bísties a les beneïdes i com aquestes es feien al carrer Major; “les bísties i cavalls partien de la plaça de sant Martí cap al carrer Major i, segons relataven, eren unes corregudes. I és de destacar com les cròniques d’aleshores sempre feien especial esment a senyalar que a les beneïdes ‘no hubo que lamentar ninguna desgracia’.
El 1980 l’ajuntament assumeix l’organització de les festes de sant Antoni i fa un reglament per les carrosses, diferenciant les de tema agrícola i les de tema lliure. El 1992, sent regidor de Cultura Payeras, es canvia el reglament i la divisió es fa entre carrosses tradicionals, amb un contingut més ampli, i de tema lliure. “L’entrada dels ajuntaments democràrtics també feu que aquests prenguessin part en la revetla, ja que es van asfaltar carrers i l’ajuntament ja portava l’arena pels foguerons”.
Els canvis en larevetla de sant Antoni a Muro van “des dels foguerons particulars on es llogaven colles de xeremiers i músics de la banda per animar la vetlada”, fins que aquesta canvia amb l’interès municipal d’atreure la gent a la plaça. Els anys 90 la revetla a Muro convidava a fer festa a tres indrets diferents, davant la Tercera Edat, amb una orquestra; a la Plaça de Sant Martí amb grups de música juvenil i davant l’Ajuntament amb música popular. L’any 2000 l’ajuntament opta per regalar una ximbomba a cada fogueró per potenciar la recuperació d’aquests i les tonades tradicionals.
Els canvis en la revetla es van intensificar amb l’aparició de nous dimonis el 2005,els dimonis dels Tres Tombs, explica Payeras i després amb els Dimonis de sa Pedrera.
L’historiador recorda que a Muro sempre hi va haver dos dimonis, “de la Unió Agrícola i els guardaven les monges, on els homes que els portaven anaven al convent a vestir-se. Eren uns dimonis ferests, amb careta, coa i també ales. Sortien a les beneïdes per posar ordre entre el públic i ja n’hi ha constància el 1964. Posteriorment es van fer 4 dimonis tradicionals, 2 de Pere Pujol i 2 de Jaume Figuera de son Servera”
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió