Els anglesos i s’Albufera (I)

Fins aleshores, en aquell lloc, hi havia una miserable caseta habitada adesiara pels carrabiners quan anaven a guardar la badia. L’Ajuntament i els poblers miraven amb molt mal ull les obres de s’Empresa, encara que pagaven bons jornals i amb el temps donarien tantes millores per a la salut dels qui habitaven per aquells encontorns. El motiu era que no plovia, i les collites de marjal no arribaven ni a l’era ni al sac. Havia deixat de ploure d’ençà que s’anglès havia arribat amb els seus enginyers i unes maquinàries infernals. Els glosadors en deixaren testimoni, que afortunadament ens ha arribat fins avui: 

Ja comença a fer gotetes,

I es torrent qui ja se’n ve, 

mal s’endugués s’enginyer, 

es taulons i ses casetes,

per avall a fer punyetes 

per dins aquell sementer. 

Amb aquests ànims ja quedava clar que per dur endavant les obres i la posterior sembra i conreu dels centenars de quarterades de s’Albufera, els anglesos necessitarien molta mà d’obra. De les casetes esmentades sabem el que en va escriure el vicari Parera als anys vint del segle passat. Deia -el mossèn- que les casetes estaven a un lloc molt pintoresc, poblat de pins i arran de platja, just quan els poblers començaven a anar-hi per a prendre banys. A un dels pins hi tenien una campana penjada que servia per fer la senya als treballadors del pont de ses Comportes -avui dia conegut amb el nom de Pont dels Anglesos-  quan el dinar de cullera era a punt. Per cert, diuen que el pont i un mollet que hi havia s’aguanta damunt 500 troncs de pins, ben enterrats dins el llim a cops de martinet.

Una altra iniciativa, avui en dia molt oblidada, és la construcció de la colònia agrícola Es Fusterets, també coneguda com Sa Vileta. Com hem dit, s’anglès necessitava mà d’obra i braços per conrear les seves extenses terres. Per millorar la comoditat dels qui treballaven dins s’Albufera, la companyia dels anglesos –la New Mallorca Land Company– va fundar i construir una colònia a quasi dos quilòmetres del poble, ran del camí de Muro, una mica passat Son Rapinya. Arribaren a construir-hi deu cases, que al llarg dels anys resultaren malsanes per ser habitades. Hi vingueren a viure famílies d’Alaró, Consell i Santa Maria. Cap al 1910 ja no quedava cap casa dreta, tan sols les moreres que hi sembraren els qui crearen i habitaren Es Fusterets. Fa uns anys que recuperàrem aquesta colònia de dins la pols de la memòria…. (continuarà).

Les colònies agrícoles del segle XIX a Mallorca (I)

Una llei de 3 de juny de 1868, originà entre 1874 i 1891 la creació de nou colònies agrícoles de les quals a l’actualitat en romanen quatre: la Colònia de Sant Pere a Artà, la de Sant Jordi a Ses Salines, Porto Colom a Felanitx i Porto Cristo a Manacor. 

Les colònies agrícoles aparegueren a la segona meitat del segle XIX, quan el fort creixement demogràfic de Mallorca impulsà molts mallorquins a l’emigració cap a l’exterior i a fer rotes per tal d’obtenir noves terres que se sembraren de cultius més rendibles com la vinya i l’ametllerar. El blat, l’ordi, la civada i els llegums solien tenir un baix rendiment. 

Les distàncies entre poblacions, com més distància més exempcions fiscals. Els fills dels jornalers, propietaris i arrendataris que vivien a les colònies estaven alliberats del servei militar. Quant a les terres dessecades, cas de Gata Moix o Sant Lluís i es Fusterets, estaven exemptes -com a mínim durant deu anys- del pagament de les contribucions segons el cultiu a què es destinessin… (continuarà).

Notes del treball de Bartomeu Pastor i Sureda.