Els pobles de Molina d’Aragó (Guadalajara), Abengibre (Albacete), l’Olleria (València) organitzen des de fa quatre anys un campionat Interprovincial al qual per primera vegada un grup de mariandos hi ha participat.
El casino de Molina d’Aragó, el passat 31 de maig, va gaudir d’aquest ancestral joc de cartes de la baralla espanyola. Es reparteixen els 40 naips 10 per cada un, on la carta més important és el tres, malgrat que l’as té un valor d’un punt. Altres temes a destacar és que a diferència de Maria que es juga a 30 punts; al torneig era a 21 i també a tres cantons; quan un du tres, as i dos del mateix coll es canta una napolitana o politana fent referència al que possiblement va ser el primer indret que es va donar a conèixer, Nàpols, aquest terme és utilitzat igualment per tot arreu. Però les similituds són grosses en la forma de jugar, però no amb el seu nom: a Molina es diu Guarranga, ningú sap la seva història, màxim es parla que ho comparaven a les guarres (porcs) per la quantitat de cartes i la forma variada del joc. A Abengibre s’anomena los Treses i a L’Olleria els Tres sets.
Narrant el torneig cal destacar la gran esportivitat i la il·lusió d’intercanviar, promoure i conservar un joc de naips que està en perill d’extinció i que va ser coordinat per Lucas Cavero, un dels precursors d’aquest torneig. Es jugaren 5 partides i la classificació final va ser prou igualada recaient el títol a la parella de l’Olleria formada per José i Roberto, seguit pels Antonios de Abengibre i tancant el pòdium els mariandos Gaspar i Tià. Un altre trofeu per als més joves l’aconseguiren Rafel Castelló i Toni Gelabert. Actuacions dignes de les altres dues parelles mariandes: Pedro i Miquel (10è) i Esteve i Enric i de la inquera-algaidina formada per en Tomeu i n’Andreu que formaren l’expedició marianda, d’un torneig que aglutinà 40 participants. Ressenyam que només jugà una dona que finalitzà onzena i era d’Abengibre.
Els dies següents l’expedició mallorquina aprofità per conèixer el paisatge, la història i la gastronomia de les terres de Guadalajara i Terol amb excursions que els deixaren bocabadats de l’exuberant flora i dels seus rius i bots d’aigua, així com poder comprovar in situ la coneguda “Espanya vaciada” amb pobles de menys de 100 habitants, però que es van repoblant lentament amb l’arribada de nous nínxols empresarials i joves emprenedors, que mantenen la riquesa cultural i gastronòmica de la contrada. ENRIC POZO
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió