Com recorda l’estudiós i col·leccionista Miquel Munar, si es fa un repàs als albarans i altres llibres d’exportacions, el segle XVIII la família Marcel- mercaders procedents de França que es va instal·lar a son Ramon- constaten les exportacions de tàperes de Llubí cap a Holanda i Marsella. “Aleshores ja pagaven un 16% d’aranzels portuaris, un percentatge elevat pel fet de tractar-se d’un producte de luxe”. Així i tot, durant l’Edat Mitjana ja hi ha constància de la recollida i venda de tàperes al poble.
El cultiu i l’activitat exportadora de la tàpera ha sofert diferents alts i baixos, en funció dels moviments econòmics, socials i polítics. El segle XX, apunta Munar, la tàpera va tenir diferents etapes d’esplendor. “El fet de ser un producte de luxe, els períodes d’entre guerres, no hi havia demanda, la fam donava preferència a productes de primera necessitat”. Segons diferents documents les exportacions de tàpera de Llubí i la bonança del cultiu fou durant les dècades dels anys 70,80 i 90. El llibret ‘fulles divulgatives’ que el 1977 edità el Ministeri d’Agricultura, detalla el cultiu de la tàpera. A més aporta dades fiables dels països exportadors (Japó, EE.UU, Veneçuela, Alemanya, Regne Unit…), tones d’exportació i les mesures que s’empraven. Aquestes es mesuraven segons el seu diàmetre, calibre, així eren porgades per destriar fins a 5 mides.
En els anys d’esplendor i de més demanda al poble hi van coincidir sis magatzem compradors d’aquest producte. Islacapers, amb seu a Campos, i socis a Llubí, can Corbera, can Pou, can Troquet, ca madó Grassa, can Jordi, can Pere Jaume i can Revull i posteriorment va sorgir la cooperativa ‘sa Llubinera’. Els 80 quan la tàpera estava en el seu punt àlgid el preu de la més petita va assolir les 700 pessetes el quilo.
Llubímanté el campionat de collir tàperes com a testimoni
Una trentena de veïns, padrines, joves i nins, van participar del concurs de collir tàperes que per setè any consecutiu organitza l’Ajuntament de Llubí. És un concurs on, més que mesurar el que cada participant recull, pretén, acostar i mostrar a les noves generacions el cultiu de la tàpera, la planta, el fruit, la flor, les espines i tot l’esforç que traspua tanta bellesa dins el paisatge local. Ara les plantes persisteixen, amb sementers com els de ses Coves, on es va dur a terme el concurs, amb una producció i rendibilitat minses quan aquest producte fou durant anys l’or verd del poble.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió