El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial. Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, treballadors anarquistes executats als EUA, l’1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. No hi ha un nombre exacte, però van ser milers els acomiadats, detinguts, processats, ferits de bala o torturats a les protestes de Chicago. La majoria eren immigrants europeus i d’altres països eslaus. En aquell moment, la gran reivindicació que s’establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l’instrument que es decidí d’emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores. Durant la segona meitat del segle XX l’1 de Maig es convertí en un dia de grans celebracions oficials als països comunistes.
Gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions) és un dia festiu i quasi sense càrrega reivindicativa; s’ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple data no laboral més del calendari. I així passa per aquestes contrades.
Si bé es fan les manifestacions obreres -gairebé testimonials- és la celebració festiva la que ha quedat, sobretot als pobles del Raiguer, perdent el caire reivindicatiu. Així i tot, els partits d’esquerres mantenen la convocatòria. Els ecosobiranistes a Campanet, mentre que s’ha perdut el dinar d’UGT al Puig d’Inca o el dinar de socialistes a Alaró. Es manté la convocatòria dels socialistes llosetins, tot i que diluïda entre altres associacions, mentre a Binissalem i Consell és extrictament festiva. Igual que a Pollença a càrrec de l’Obraria del Puig.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió