“Amb un negoci obert, qualque vegada m’han fet la creu i m’han dit: no t’anirá bé”

–Com va néixer el negoci de la farinera?

–Mon pare, Toni Camps Real, va comprar el solar i la casa, va fer el buc on hi tenim el magatzem i va comprar el molí fariner. Era un home inquiet i actiu i va fer molta feina fent farina. En aquells temps la gent sembrava, guardava el seu gra i anava fent farina per engreixar els porcs i anar subsistint. Però els propietaris anaren desapareixent, els animals també han anat a menys, i a més fa devers quaranta anys començaren les recomanacions de treure les solls dels pobles per evitar les olors. Això va fer que els pagesos que quedaven es muntassin ells mateixos molins mecànics per fer la producció que necessitaven. A Sineu hi havia tres molins i un d’ells, el de Can Carbonell, era molí només de blat. 

–I fins quan va estar actiu el vostre molí?

–Va funcionar fins fa 20 anys. De cada vegada hi havia menys demanda i vàrem haver d’anar canviant el negoci. Jo tenia arbrers fruiters i em vaig interessar pel món dels fitosanitaris, vaig fer cursos de formació i m’encarregava d’explicar als clients aquest món nou. Vaig haver d’educar els pagesos.

–La clientela són sineuers?

–Sempre ha vengut molta gent dels pobles dels voltants. Sineu és un punt de confluència de set o vuit pobles. Com una capital de comarca, bé, com antigament, que Sineu era la capital. Encara es diu ‘mecagon’ Sineu, de quan es cobraven els tributs aquí. Tenir el mercat del dimecres és una finestra oberta a la pagesia. La gent ve a comprar, a vendre, i a informar-se.

–Com veis la situació de la pagesia?

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

–El món de la pagesia no ha desaparegut pels esforços dels joves pagesos que tenen nova maquinària. Però si abans al Pla hi trobes, per exemple, 500 propietaris i 500 pagesos, ara a cada poble hi ha una dotzena o menys que conreen totes les quarterades del municipi. S’ha reduït molt i s’ho reparteixen entre pocs. I aquests productors s’han convertit en distribuidors, el duen on volen, i per tant el paper d’un magatzem de poble cada vegada és més complicat.

–Sou un cas especial amb 40 anys al capdavant del jutjat de pau.

–Fa 40 anys que un regidor de l’ajuntament em va demanar si podia fer de jutge de pau de manera temporal mentre en cercaven un altre. I aquí seguesc, i no sé ni si l’han cercat a aquest altre.

–Amb tants anys deveu ser un personatge important dins Sineu?

–De tot d’una me va sorprendre perquè la gent em venia a contar les seves coses. Després amb el temps la gent s’acostava per demanar assessorament. I també arribaven problemes per resoldre. La justícia està representada per les dues balances, però sempre s’inclina una més que l’altra. I jo, amb un negoci obert, qualque vegada m’han fet la creu i m’han dit no t’anirá bé.

–Quina ha estat la relació amb els batles? Heu tengut problemes amb algun?

–Amb tots els batles que he tengut a Sineu m’hi he duit molt bé i m’han respectat. Jo encara estic actiu com a jutge de pau, però he de reconèixer que el jutjat funciona gràcies a la comeptència i l’eficiència de dues persones, que són n’Antònia Real i en Juanjo Bonnín, que fan la feina administrativa. D’aquesta manera el meu paper és més bo de dur.

–Vàreu estudiar Dret a Ciutat.

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

–Efectivament vaig estudiar Dret quan a Palma es podia fer només Dret, Magisteri i Filosofia i Lletres. Era una sortida per aquells que no anàvem a estudiar a Barcelona.

–I vàreu coincidir amb Maria Antònia Munar.

–Exacte, va ser companya de curs, però la record com una més. El que més destacava era què era molt intel·ligent i feinera. 

–Un jutge de pau que sempre es mou…

– … amb ‘vespino’ per tot el poble! Avui l’he deixat perquè és dimecres i hi ha mercat.